Una amiga

Avui he anat al cementiri. Volia veure la teva tomba, Mariona. Feia molta xafogor. Eren les 6 de la tarda d’un dimecres del mes de juny i l’indret estava buit i silenciós. No sabia on eres, Mariona. T’havia de trobar i m’he endinsat en el mar de tombes. He començat a caminar per la filera de baix de tot, la més propera a la portalada principal, entrant a mà esquerra. Resseguint les vies, d’esquerra a dreta, de dreta a esquerra, de baix a dalt i de dalt a baix. Els nínxols estan tan ben arrenglerats i són tan quadriculats, tots iguals, talment un rusc de concavitats alineades, que m’he començat a marejar. N’hi ha de vells i atrotinats, de bruts i plens de verdet, sense làpida, sense nom, sense flors. N’hi ha de nous i ben cuidats, nets i polits, amb nom, amb flors. Fins i tot alguns tenen la fotografia del mort.

Trobar-te, Mariona, volia trobar-te, volia trobar l’agulla enmig del paller. El cementiri és massa gran i laberíntic per mi. De sobte, m’ha semblat sentir un soroll enmig del silenci mortal i m’he espantat. Llavors, l’he vist. En un dels camins hi havia un jardiner que apilonava fulles seques del terra amb un rasclet: ris-ras, ris-ras, ris-ras.

M’he apropat a l’home i li he dit “perdoni”. Era estranger, segurament de l’Europa de l’est, me n’he adonat de seguida que m’ha respost. Devia tenir uns 50 anys llargs, anava sense camisa i estava molt suat. La pell, morena, musculat, els cabells blanquinosos i arrissats. Els rínxols li queien damunt del front i ell els apartava amb un cop sec del cap. L’home m’ha mirat amb uns ulls grisos que no enfocaven bé i m’ha preguntat amablement què necessitava. Li he demanat si tenia un registre de la gent que hi havia enterrada a cada tomba. “Enterrada”, quina paraula més horrible, Mariona. M’ha respost que depenia de quan hagués estat enterrada la persona. Necessitava dades. Tothom vol dades, Mariona. Nom, cognoms, data de l’enterrament. Li he donat la informació que em demanava. Llavors, l’home ha deixat el rasclet al costat del piló de fulles seques, s’ha posat la camisa i ha marxat cap al despatxet que hi ha a l’entrada del cementiri.

Jo l’he esperat a la placeta situada al bell mig del laberint de nínxols. M’he assegut en un banc i he tancat els ulls, Mariona. L’olor dels xiprers, l’olor de la santedat, m’ha embriagat i m’ha enterbolit. Els arbres estaven plens d’ocells que piulaven la cançó dels morts, Mariona, i el cor se m’ha encongit.

El jardiner ha tornat de seguida. Duia un paperot arrugat a la mà esquerra i somreia. He vist que li faltaven algunes dents. M’ha dit: “senyora ja l’he trobat, la persona que busca és a la tomba número 821”.

M’ha acompanyat fins al nínxol 821 i m’ha demanat qui eres per mi. “Una amiga” li he respost jo, “una bona amiga”. Llavors he sentit que el cor em pujava fins la gola i que els ulls se’m negaven de llàgrimes. L’home m’ha mirat amb tendresa i m’ha dit “senyora, això no és el final, sinó el principi”, i ha marxat.

Mentre s’allunyava, jo li he cridat, “no em vingui amb històries, ella només tenia 46 anys, 46 anys i un munt de projectes i d’il·lusions que el càncer va aixafar cruelment…., de quin principi em parla, vostè?” Però l’home no m’ha respost i ha continuat caminant sense pressa fins allà on havia deixat el rasclet i el piló de fulles seques.

Jo m’he quedat tremolosa i plorant davant la teva tomba, Mariona. He resat. Encara que ja no crec en res, he resat, Mariona. El “Parenostre”. La teva tomba freda. Jo que me la imaginava esplèndida com tu, m’ha sobtat la seva nuesa. Tan sols una làpida de color cru amb una senzilla creu gravada. Cap data, cap nom, Mariona. Jo que me la imaginava plena de flors, amiga meva, i estava buida, ben buida, tan buida… Quin greu que em sap, Mariona. Quina pena tan gran. On són tots aquells que deien que t’estimaven? El marit, els fills, els amics…

Enyoro la teva vitalitat, la teva alegria, el teu coratge, el teu optimisme, el teu amor incondicional. Tornaré, Mariona. Tornaré i et duré flors, moltes flors. T’ho prometo. Quines t’agraden més, Mariona? Ets aquí amiga meva? M’escoltes?

Anna M. Vila Quintana

Anuncis