Amor

Accèssit

Quan el vaig veure, l’alleujament em va envair. Com si tingués una enorme pedra fosca i humida, feta de totes les pors, els neguits i les ansietats i me la traguessin del damunt.

Per fi el coneixeria, el podria tocar, olorar, ensumar, besar..

Ell era tal i com l’havia imaginat, però en versió millorada. Era senzillament perfecte.

Ell era allà, era real i estava bé.

L’alleujament va donar pas a la incredulitat. No em podia creure que allò m’estigués passant a mi. Que tot el que estava vivint no formés part d’un somni, perquè és així com ho recordo. La gent al meu voltant movent-se a càmera lenta, les seves boques parlant, emetent sons que arribaven esmorteïts a les meves orelles, com si parlessin sota l’aigua.

Els meus ulls, el meu cap desorientat, buscant-lo a ell amb la mirada. Seguint-lo per la sala. Amb l’únic desig de tocar-lo per fi.

Quan ho vaig aconseguir, quan els nostres cossos per fi es van tocar, vaig notar l’escalfor que desprenia i tota la tendresa i l’amor infinit, i vaig entendre que allò era la felicitat. Colpidora. Com una bola de llum que t’envolta i t’aixeca i et fa volar.

I les coses que fins ara eren importants van perdre la seva importància i tots els meus valors es movien i trontollaven, com en un terratrèmol es reagrupaven i reordenaven per deixar-lo a ell en el primer lloc de tots.

Vaig notar-me les galtes humides. Estava plorant. Tots dos ploràvem. Ell amb un plor fort i ple de vida i jo de tranquil·litat, de satisfacció, d’orgull i d’AMOR, així, en majúscules.

I es va fondre el món al voltant i només existíem ell i jo i vaig pensar que la meva vida mai més no tornaria a ser la mateixa, però no em va importar, la vida començava en aquell moment.

Després… moviment, un ascensor, llums, converses, i de cop, el silenci, la calma.

Així que, quan ens vam quedar sols, en la foscor d’una sala, pell amb pell, cor amb cor, quan l’emoció em va deixar parlar i es va desfer una mica el nus de la meva gola, li vaig xiuxiuejar a cau d’orella…

– Benvingut al món, Joan, jo sóc la teva mare.

Patrícia Rodríguez